Rizom

Del medi obert a l'acompanyament extensiu

El model d’acompanyament extensiu

Foto: Evangelische Jugend Darmstad

Després d’anys de treball amb adolescents, de recollir experiències i contrastar-les, proposem un model de treball que permet disposar d’un instrument complet d’anàlisi i intervenció a partir del medi obert. Definim aquest model com acompanyament extensiu educatiu. Es tracta d’una estratègia d’intervenció socioeducativa centrada en la idea del desenvolupament òptim dels nois i noies, l’empoderament, la construcció de projectes de vida genuïns, autèntics, la capacitat de crear relacions enriquidores i la igualtat d’oportunitats. L’eficàcia de l’aplicació d’aquest model a als programes d’adolescència de Badia del Vallès i Terrassa ens assegura la seva potencialitat.

El model es centra en la posició central de la figura de l’educador/a d’adolescents com pal de paller de les xarxes potencialment educadores de cada jove al seu territori. Treballant a partir dels diversos escenaris on el jove es representa individualment i col·lectivament, s’activa un treball d’acompanyament que l’empodera en el desenvolupament de les seves potencialitats,  la creació del seu projecte de vida com a clau en el seu procés de recerca de sentit i la seva integració en la comunitat.

Hem tendit a confondre treballar en medi obert amb intervenir sòcioeducativament en una localització topogràfica concreta dins l’espai urbà (habitualment el carrer). Proposem en canvi que la intervenció en medi obert suposi  “fer-se present allí on els adolescents es representen a sí mateixos i on protagonitzen les seves històries”. D’aquesta manera, el medi obert deixa de ser un lloc o un conjunt de llocs i passa a ser un conjunt d’escenaris que, tot i poder coincidir amb llocs físics (o no), no ens interessen ja com indrets topogràfics sinó precisament com a escenaris on s’hi representen històries (les històries dels adolescents i dels joves). Històries vives, biogràfiques, personals i comunes, entortolligades entre elles i que avancen en el temps episodi rera episodi. Aquests escenaris són l’espai públic, l’institut, els equipaments ,les associacions, les cases, les xarxes socials… El “medi obert” no es troba tant en algun d’aquests escenaris citats sinó més aviat en la suma, interposició, confluència o conflicte entre alguns d’ells o tots ells, és a dir en el seu conjunt. D’altra banda, que ens interessa no són ni els escenaris ni les històries, sinó els actors. Cal desplaçar la centralitat des dels escenaris cap a qui els habiten: els adolescents.

Des d’aquesta mirada el medi obert ja no se’ns presenta com a “lloc” sinó com conjunt d’espais de vida que configuren una apassionant oportunitat per a desenvolupar l’acompanyament educatiu. De fet, el “medi”, obert o tancat, no existeix. No és sinó una construcció mental dels professionals, una categoria per interpretar la realitat i incidir-hi i, ni és tancat ni és obert. Serà  la intervenció la que definirà la seva obertura/tancament: seran les figures educadores les que podran acabar fent acompanyament en “medi obert” a partir de l’institut o acompanyament en “medi tancat” al carrer. La diferència rau en com treballaran amb els nois i noies, és a dir, si es posen o no límits respecte el fluxe dels escenaris on es treballarà i per tant, si es farà una intervenció limitada a fragments de la vida dels joves o bé un acompanyament extensiu a la vida del jove com a globalitat.

Per tant, per a nosaltres, “medi obert” no ens parla de topografia sinó de l’actitud amb la que les figures educadores s’aproximen a l’acompanyament. I “acompanyar” vol dir acompanyar vides, acompanyar la creació de projectes de vida i de sentit de vida: i la vida mai no es dona en un sol lloc, sempre vessa i desborda. D’altra banda, la paraula “obert” fa referència a possibilitats, a potencialitats, a projectes, a presents alternatius, a futurs en construcció. I que són les adolescències sinó justament vides obertes?

Si no entenem això confondrem “medi obert” amb “carrer” o amb “exterior”. Doncs ben al contrari, quan parlem d’acompanyament educatiu extensiu, estem parlant d’un treball sobre l’interior de nois i noies, és a dir sobre les seves vides, les seves construccions d’identitat, projecte i sentit, i sobre com les exterioritzen, es intertexeixen, les socialitzen i les creuen i adapten al context.

A partir d’aquestes consideracions, el model d’acompanyament extensiu es desplega tenint en compte les següents dimensions:

(a) el rol de l’educador/a com a centre de la xarxa educativa dels adolescents (b) el treball amb i en la comunitat (c) l’assoliment del vincle, confiança i empoderament com a bases del treball; (d)  el sentit, el projecte de vida, el benestar subjectiu, les competències i emocions com  continguts bàsics de la intervenció; (e) la participació dels adolescents de la ciutat com a espai de creació de valor, potencial crític, responsabilitat i solidaritat.

Trobareu el model desenvolupat i amb les seves bases teòriques al número 66 (2017) d’Educació Social

El model d’acompanyament extensiu s’ha revelat com molt efectiu a l’hora de potenciar altres intervencions del territori, ja que el vincle existent entre educadors/es i els joves facilita l’acció dels altres professionals:

  • la lluita contra l’abandonament escolar prematur: el fet que hi hagi un projecte establert al territori permet que els educadors/es puguin fer un rol molt important en les dificultats dels joves pel que fa a les seves trajectòries educatives;  igualment poden tenir un rol molt important per a serveis com els d‘orientació
  • la millora de la convivència als centres educatius i a l’espai públic: els educadors/es poden fer d’agents educadors i mediadors, en ser referents reconeguts pels joves
  • els programes de segona oportunitat: com PFIs o Integrals, on els educadors/es poden ajudar a que arribin als joves que realment ho necessiten acompanyant-los durant el seu procés fins es vinculin amb els professionals del programa
  • els programes de gènere i de salut: en especial sexualitat, afectivitat, drogues, models de relació…
  • serveis socials: comissions socials de centre, comissions multidisciplinars, acompanyament als professionals
  • participació i comunitat: gràcies al treball dels educadors/es els infants i joves poden vincular-se a processos participatius i comunitaris

En aquest bloc anirem desenvolupant els aspectes concrets del model i discutint-lo, així com associant-lo a experiències concretes i projectes.

 

 

 

%d bloggers like this: