Per Salvador Avià i Faure

Els joves de Ripoll que van cometre els espantosos crims a Barcelona i Cambrils el passat mes d’agost no eren persones aparentment marginades de la seva comunitat. Hi tenien relacions, amistats i circuits de formació i feina, fins que alguna cosa va canviar dins d’ells. Eren molt joves i per tant estaven encara en procés de construcció d’identitat, un procés especialment complicat quant la identitat cultural no és la majoritària. S’han dit moltes coses d’aquests joves i dels processos de radicalització. Tanmateix, tot i que ha passat força desapercebut, alguns experts van referir-se al concepte de “sentit”. Òbviament estem parlant d’un cas molt extrem, però el concepte de “sentit” és especialment important. De fet, és precisament un dels objectius clau del treball d’acompanyament extensiu. Tanmateix, vivim en una societat tan narcisista i tan centrada en allò material i consumible, que idees tan senzilles com “sentit de la vida” o “felicitat” (en parlaré en un altre post), n’estan tan allunyades que ja ni tan sols ressonen a cursileria. Tanmateix, construir el propi sentit a la vida és la tasca fonamental de les nostres vides i el que ens durà a la felicitat. Viktor Frankl va poder trobar sentit al seu dia a dia en l’entorn més espantós imaginable: un camp d’extermini, i ens va llegar la importància fonamental d’aquesta recerca per esdevenir humans lliures i feliços.

Estem treballant en la construcció de sentit amb adolescents. No és fàcil però. Quan la III Jornada d’acompanyament educatiu en medi obert vam intentar precisament treballar sobre el sentit, no vam trobar ni experiències ni bibliografia (tot i haver fet una recerca a nivell mundial). Per tant, haurem d’anar creant nosaltres mateixos material i experiències. L’acompanyament extensiu, per la seva intensitat, la seva durada en el temps i el seu enfocament en els processos vitals dels joves, esdevé una metodologia molt indicada per treballar sobre el sentit. Una gran part dels problemes dels joves van lligats a la manca de sentit (l’escola, l’avorriment, el consum, les drogues, el narcicisme…). Treballar sobre el sentit i a partir del sentit, sobre el seu procés de descoberta i creació, diferent en cada persona, té una importància tan cabdal que haurem de fer molts esforços per anar fent, nosaltres també, el nostre propi procés de creació d’estris professionals per treballar-lo.

Salvador Avià i Faure és llicenciat en filosofia i expert en polítiques socials.