Rizom

L’avaluació ha estat sempre una de les febleses més importants (i que més mal ha fet) de la intervenció sòcioeducativa. Avaluar s’ha considerat superflu, una nosa, irrellevant i, en general, una obligació burocràtica que cal complir i es fa amb desgana i malament. En alguns casos s’arriba a parlar de control, de neoliberalisme, de mercantilització de l’educació i s’alcen barricades, forques i punxes.

La veritat tanmateix, és que aquesta reactivitat tan profunda (que us proposem autoanalitzar: què ens fa por trobar?) respecte l’avaluació no fa sinó qüestionar l’eficàcia de les intervencions sòcioeducatives i n’afebleix seriosament el prestigi i la percepció de necessitat. Si no avaluem seriosament, qui diu que la nostra intervenció funciona i cal seguir finançant-la? Nosaltres, que la fem i som part interessada? Hem de reconèixer, especialment quan parlem de diners públics, que això és força sospitós per a qui ha de finançar les actuacions i que un gestor responsable necessita alguna cosa més que una memòria on es presenta una narració subjectiva.

D’altra banda, si no avaluem rigorosament, a més de no poder saber fins a quin punt el què fem funciona realment, com millorarem la nostra intervenció?  Quina mena de professionals som i a qui pretenem enganyar? Potser no avaluem perquè ens creiem tan bons que no ens fa falta. O perquè preferim no saber si allò què fem,  a part de la satisfacció del dia a dia, té algun impacte real. I ens enfadem quan algú suggereix que això no és gaire seriós! No hi ha “temps”? Parlem-ne: si dediquéssim un 3% del temps a l’avaluació potser descobriríem que estem llençant a la paperera un 25% del nostre temps d’intervenció. Encara hi guanyem un 22%, de “temps”.

Tenim aquest debat pendent. L’avaluació tampoc és senzilla: necessitem combinar avaluacions sobre resultats (com les que es proposen als Evidence Based Programs) amb les avaluacions que permeten incloure les pròpies persones implicades en els programes (per exemple, l’avaluació participativa) i afavoreixen el seu desenvolupament i creixement personal i comunitari.

Les VI Jornades d’acompanyament educatiu a adolescents en medi obert, que es celebraran aquest pròxim maig del 2017 a Barcelona, ens aproparan l’avaluació participativa. Esperem que serveixin per iniciar un debat al voltant de com avaluem, fonamental per a la supervivència, l’estabilitat i la millora dels projectes d’intervenció sòcioeducativa que des d’aquest bloc anirem animant.